CLUB DE JUDO HANTEI

Finalment tenim el record del final de curs. Un curs molt profitós per a tots, resultats, amalgament de la massa social, etc. Aquesta foto, com la de cada any ens recorda que el proper setembre en comencem un altre de curs. Sempre els objectius han d'ésser superar el darrer. Serà difícil, però està en tots nosaltres d'aconseguir-ho, i amb treball, constància i honestetat segurament arribarem més lluny que aquest darrer any. BON ESTIU A TOTS, i no oblidem aquells que quasi no en tindran de vacances degut a les competicions i entrenaments... I aquells que s'ha de recuperar de les seves lesions : Jose SANSUAN i Dani GARCIA, ànims a tots.

Tal com diu el CIO el millor de cadascun està en nosaltres mateixos. La campanya del CIO "LE MEILLEUR EST EN NOUS" reflexa aquest axioma. Us la poso tal com està escrit pel CIO. :


L'Athlète imaginaire, Alex Puskitas est un outsider. Et pourtant, il incarne tout ce que nous souhaitons transmettre à travers la campagne "Le meilleur est en nous". Capable de surmonter les obstacles et de donner le meilleur de lui-même pour atteindre ses objectifs, il symbolise tout ce qui fait un athlète : la participation et la quête de l'excellence..




La participació i la recerca de l'excelència està en el vostre tarannà i ha de ser el vostre objectiu, amb constància, treball, dedicació, fe i confiança en vosaltres mateixos. És en vosaltres que recau aquesta responsabilitat i en nosaltres a ajudar-vos que es pugui acomplir.

Benvolguts companys,


El proper dissabte dia 13 de juny, el club de judo Hantei, organitza, com és tradicional, la festa de final de curs. Si l'any passat celebràvem una temporada reeixida amb estrena inclosa de la nova Sala Polivalent, aquest any tenim motius suficients per estar orgullosos dels nostres esportistes. L'equip nacional de judo, format principalment per esportistes del nostre club, ha portat dels Jocs dels Petits Estats d'Europa Xipre 2009 cinc medalles. Medalla d'or per la Laura Sallès (Club Hantei), d'argent per la Mireia Garcia (Club Hantei), de bronze per Dani Garcia i Ruben Palacio (Club Hantei) i de bronze per equips Mireia Garcia (Club Hantei), Laura Sallés (Club Hantei) i Alda Babi (Ordino). La única medalla d'or de la delegació andorrana l'ha aconseguit la Laura, fent de la seva competició una gesta èpica, al tenir que repetir la lligueta de classificació per empats, i guanyar finalment l'or per ippon en tots els seus combats. A part de l'homenatge als nostres olímpics, també recordarem les importants victòries dels nostres esportistes en els campionats de Catalunya i de Midi Pyrénées. Finalment els més petits, com es tradicional també, rebran, després dels exàmens que han passat, el cinturó corresponent a les proves efectuades.

Em plau, doncs, convidar-vos a la festa que comptarà amb el següent programa:

 A les 15'30 h: Concentració de tots els judokes al club.
 A les 16'00 h: Exhibició dels diferents grups de judokes del club.
 A les 17'00 h: Lliurament de cinturons i diplomes.
 A les 18'30 h: Berenar popular per a tothom.

Esperant comptar amb la vostra presència en la nostra festa de germanor,

Atentament,

Jacint RISCO SUBIRÀ
President

Oh LE LE Oh LA LA, SER DEL JUDO ÉS, EL MILLOR QUE HI HA

La delegació de judo va tancar la seva participació en els Jocs amb una nova medalla, en aquesta ocasió de bronze per equips femení. Laura Sallés, Mireia Garcia i Alda Babi finalitza en d'aquesta manera la competició aportant la 5a medalla.

En la primera ronda van superar sense problemes a Liechtenstein i Malta, fins i tot davant les primeres només es van presentar amb dues lluitadors i amb les segones Babi es va enfrontar amb una rival 2 pesos superiors a ella. Amb la 3a plaça assegurada, es van trobar en les semifinals a Luxemburg, que acabaria proclamant-se campió. Garcia i Babi van perdre els seus combats, mentre que Sallés, amb tot decidit, va guanyar. “Veníem amb l'objectiu principal de fer medalla, ens hagués agradat estar en la final i optar a l'or, però en les semifinals ens han tocats les més complicades”, va assenyalar Sallés.

BON DIA

Molt bé noies, ha estat fantàstic el que heu fet per equips. Incomprensiblement l'equip masculí no ha participat....El dissabte 13/06, a partir de les 16hores, ho celebrarem en la diada del club hantei, no hi falteu, tots a celebrar-ho

De totes maneres :

Oh LE LE Oh LA LA, SER DEL JUDO ÉS, EL MILLOR QUE HI HA

Oh LE LE Oh LA LA, SER DEL JUDO ÉS, EL MILLOR QUE HI HA,

M'he tornat boig? M'és igual. El Ruben ha tingut el premi que es mereixia després de tant temps d'entrenament i de patiment. A això es diu constància, savoir faire, estem orgullosos d'actituds com la teva Ruben. Aquesta medalla ha d'ésser el començament, ja veus que és possible i que segurament la propera vegada el color canviarà, perquè ets un lluitador nat. Carai quan he sabut lo de la teva medalla, he plorat, com ho vaig fer ahir veient-vos en directe per la televisió, però aquesta vegada era un xic més especial, vistes les circumstàncies d'anteriors jocs. Us he vist a la tele, plorant ( a tú, al Dani, al Toni, a la Mireia, a la Laura a l'Alda), jo també ho feia, carai quines llàgrimes mes sanes. T'ho mereixes, Ruben. Per l'Alda vindran altres ocasions i segur que el mal regust d'avui, es veurà compensat d'aquí poc, n'estic fermament conveçut, després d'haver vist com és el teu tarannà quan lluites.
Avui ens han qualificat d'una gran família (comentaris de la tele). Efectivament ho som, bueno més aviat ho sou vosaltres amb el vostre esforç, dedicació i companyonia. Nosaltres finalment som un petit instrument dins de les vostres carreres esportives. L'esforç i el patiment és vostre. Encara que, carai, ens feu patir molt. Però val la pena.
Ànims nois, que només us queda el divendres. Allí demostreu la família que som, divertiu-se al tatami, feu el vostre judo. I porteu el millor resultat que estigui en les vostres mans, però sempre amb la cara alta i orgullosos de pertànyer a un esport com el nostre, de pertànyer a aquesta família.

Endavant i recordeu :


Oh LE LE Oh LA LA, SER DEL JUDO ÉS, EL MILLOR QUE HI HA,

En dos dies el conjunt de judo ha estat capaç de sumar un total de 4 medalles. Si en la primera jornada dels Jocs se'n van acumular 3, ahir Ruben Palacio va fer sumar la quarta al palmarès dels andorrans.
Es presentava en la categoria de -73 kg amb opcions de pujar al podi i així ho va fer. En el primer combat va perdre davant el xipriota Alekos Lazarou, amb un ippon força ràpid. En el segon es va trobar amb el maltès James Falzon, en una lluita cos a cos durant els 5 minuts del temps reglamentari del que va sortir guanyador l'andorrà. Va tancar la seva participació davant el monegasc Yoann Suau, que acabaria penjant-se l'or i que va vèncer per ippon. Així doncs Palacio s'adjudica una medalla de bronze que “m'ha costat molt d'aconseguir després de varies lesions. Davant els rivals que hi havia, he arribat fins on podia”.
La que no va tenir la mateixa sort és Alda Babi, que en la jornada matinal no va poder guanyar cap combat. En el seu debut en els Jocs, es va enfrontar amb la luxemburguesa Marie Muller, perdent per ippon en tant sols 20 segons. Després va coincidir en el tatami amb la maltesa Joanna Camilleri, que va vèncer en menys d'un minut. A continuació es a enfrontar amb la xipriota Marilena Demosthenous, continuant amb una estratègia d'atac des de l'inici que tampoc li va donar fruits. “He atacat perquè no tenia res a perdre i era el que havia de fer si volia guanyar”, va comentar Babi, que llevat de no haver pogut sumar cap triomf extreu conclusions positives de la seva participació a Xipre: “Era la primera vegada que participava en els Jocs i m'ha de servir com a experiència”.

Article BON DIA

Contesta Laura, que se sent al sentir l'himne? Ho has fet de conya, ens has fet patir com mai després del primer combat, però t'has recuperat i has demostrat la teva casta. Semblava que no podria ser, però ha estat. La fe en tu mateixa t'ha fet pujar a dalt de tot. És el premi que et mereixes per la teva constància, treball i seriositat. I als altres, que poc ha faltat, però molt poquet, però ens heu fet veure que heu arribat aquí per mèrits propis i la vostra actitud en el tatami ha estat exemplar.

La jornada inicial de judo va ser quasi completa per a l'equip andorrà, que va aconseguir sumar tres medalles, una de cada metall.
Laura Sallés va vèncer en la categoria de -63 kg, i va aconseguir així el seu primer or en els Jocs dels Petits Estats, després de les dues plates que es va adjudicar a Mònaco fa dos anys. El primer combat no feia presagiar res de positiu, ja que la luxemburguesa Manon Durbach li va fer un ippon al cap de 6 segons d'haver començat. Però el seu rendiment va anar en augment fins a trobar-se en la final la monegasca Laura de Menech, a qui va derrotar després de remuntar.
Amb la medalla d'or penjada del coll, la judoka va admetre que el seu objectiu a Xipre era adjudicar-se el triomf: “Venia a buscar l'or i l'he aconseguit. Fa un any i mig que m'entreno a València a un gran nivell i volia guanyar.”
El primer metall de tota la delegació andorrana va ser de Mireia Garcia (-52 kg), que va pujar a la 2a plaça del podi. El format de la competició consistia en una lligueta, i va superar els tres primers combats d'una forma clara, sense permetre que les seves rivals puntuessin en la seva contra.
En el quart i definitiu combat es va trobar amb la luxemburguesa Swetlana Breier. Qui guanyava el combat s'enduia l'or. L'andorrana, que es va ressentir d'un trencament al cap del radi que es va fer fa dos mesos, va tenir ocasions, però la luxemburguesa va vèncer per ippon.
“Em fa ràbia perquè ho tenia a prop i se m'ha escapat”, tot i que va mostrar-se “satisfeta per pujar al podi”. Garcia va agrair el resultat “als meus entrenadors, Pascal Tayot i Eladi López, els meus pares i el meu germà, que sempre m'han recolzat”.
Precisament el seu germà, Dani Garcia va assolir la medalla de bronze per al judokes andorrans. En -66 kg, va perdre en semifinals amb el xipriota Noklis Skouroumounis, que finalment va guanyar l'or. Garcia s'havia ressentit de la lesió al genoll davant l'islandès Ingi Thor Kristjansson, cosa que no li va permetre realitzar estratègies d'atac i que va condicionar molt el seu rendiment durant la resta de la competició. “Estic molt emprenyat i fart de tenir sempre excuses, que si estic lesionat aquí o allà. Sé que puc guanyar l'or i el bronze té gust de poc”, va afirmar el judoka.
Ara queda per veure si podrà continuar combatent. Demà es disputarà la competició per equips i el metge de la delegació li ha recomanat no tornar al tatami aquesta setmana, encara que Garcia té la intenció de prendre part en la cita sempre que pugui físicament.
Dels representants andorrans que van lluitar ahir, Toni Besolí (-100 kg) va ser l'únic que no va pujar al podi. Va perdre els dos combats que va disputar i ja no va poder accedir a la següent ronda.
ARTICLE BON DIA

Ja estan aquí els jocs, i encara que no parlaré de resultats a hores d'ara ( ja se'n sap algun), si que volia mostrar-vos la foto per la posteritat, un judoka abanderat de l'equip andorrà i a més del nostre club, quina patxoca i que seriós que està, no penseu?

Carai, ja m'oblidava, L'Èric va participar a Clertmont-Ferrand a les semi-finals del campionat de França de Judo el diumenge passat. Perdé el primer combat contra el guayador de la categoria. I després en la repesca va tornar a perdre contra el toulousin que el va guanyar en els quarts de final a Toulose. Molt fort, el primer, em comentava, que li va fer ippon-seoi de genolls hi ha poder volar una estoneta, el segon li costà més però la impressió del primer combat passà factura.
M'ha promés que el próxim any anirà a veure si pot passar aquestes semi-finals. Complicat, però com a mínim un bon objectiu.

FELICITATS ÈRIC