Oh LE LE Oh LA LA, SER DEL JUDO ÉS, EL MILLOR QUE HI HA,
M'he tornat boig? M'és igual. El Ruben ha tingut el premi que es mereixia després de tant temps d'entrenament i de patiment. A això es diu constància, savoir faire, estem orgullosos d'actituds com la teva Ruben. Aquesta medalla ha d'ésser el començament, ja veus que és possible i que segurament la propera vegada el color canviarà, perquè ets un lluitador nat. Carai quan he sabut lo de la teva medalla, he plorat, com ho vaig fer ahir veient-vos en directe per la televisió, però aquesta vegada era un xic més especial, vistes les circumstàncies d'anteriors jocs. Us he vist a la tele, plorant ( a tú, al Dani, al Toni, a la Mireia, a la Laura a l'Alda), jo també ho feia, carai quines llàgrimes mes sanes. T'ho mereixes, Ruben. Per l'Alda vindran altres ocasions i segur que el mal regust d'avui, es veurà compensat d'aquí poc, n'estic fermament conveçut, després d'haver vist com és el teu tarannà quan lluites.
Avui ens han qualificat d'una gran família (comentaris de la tele). Efectivament ho som, bueno més aviat ho sou vosaltres amb el vostre esforç, dedicació i companyonia. Nosaltres finalment som un petit instrument dins de les vostres carreres esportives. L'esforç i el patiment és vostre. Encara que, carai, ens feu patir molt. Però val la pena.
Ànims nois, que només us queda el divendres. Allí demostreu la família que som, divertiu-se al tatami, feu el vostre judo. I porteu el millor resultat que estigui en les vostres mans, però sempre amb la cara alta i orgullosos de pertànyer a un esport com el nostre, de pertànyer a aquesta família.
Endavant i recordeu :
Oh LE LE Oh LA LA, SER DEL JUDO ÉS, EL MILLOR QUE HI HA,
M'he tornat boig? M'és igual. El Ruben ha tingut el premi que es mereixia després de tant temps d'entrenament i de patiment. A això es diu constància, savoir faire, estem orgullosos d'actituds com la teva Ruben. Aquesta medalla ha d'ésser el començament, ja veus que és possible i que segurament la propera vegada el color canviarà, perquè ets un lluitador nat. Carai quan he sabut lo de la teva medalla, he plorat, com ho vaig fer ahir veient-vos en directe per la televisió, però aquesta vegada era un xic més especial, vistes les circumstàncies d'anteriors jocs. Us he vist a la tele, plorant ( a tú, al Dani, al Toni, a la Mireia, a la Laura a l'Alda), jo també ho feia, carai quines llàgrimes mes sanes. T'ho mereixes, Ruben. Per l'Alda vindran altres ocasions i segur que el mal regust d'avui, es veurà compensat d'aquí poc, n'estic fermament conveçut, després d'haver vist com és el teu tarannà quan lluites.
Avui ens han qualificat d'una gran família (comentaris de la tele). Efectivament ho som, bueno més aviat ho sou vosaltres amb el vostre esforç, dedicació i companyonia. Nosaltres finalment som un petit instrument dins de les vostres carreres esportives. L'esforç i el patiment és vostre. Encara que, carai, ens feu patir molt. Però val la pena.
Ànims nois, que només us queda el divendres. Allí demostreu la família que som, divertiu-se al tatami, feu el vostre judo. I porteu el millor resultat que estigui en les vostres mans, però sempre amb la cara alta i orgullosos de pertànyer a un esport com el nostre, de pertànyer a aquesta família.
Endavant i recordeu :
Oh LE LE Oh LA LA, SER DEL JUDO ÉS, EL MILLOR QUE HI HA,
